PERQUÈ EL VI SIGUI A LA TAULA CADA DIA

 ENTRADETA RESUM. Amb la Garnatxa Blanca com a tema, divendres vam fer la segona trobada de tast a Darmós, al celler del Josep Maria Anguera, de Vinyes d’en Gabriel. Van ser 4 hores de reunió que varen donar per molt. Intentaré aportar-ne la meva impressió general. El detall més fi el deixaré pels companys, perquè segur que el matís serà necessari.

TERRITORI TASTAT. Amb la Garnatxa Blanca com a tema, la mirada se’ns en va cap a la part més meridional de Catalunya. La Terra Alta és un dels territoris d’adopció més antics de la varietat i on la seva implantació és màxima. I els nostres vincles amb el lloc són evidents. Sense anar més lluny, el SINE és un monovarietal de Garnatxa de la Terra Alta. Però al Priorat també és predominant entre els blancs. I així com en altres territoris catalans l’esdevenidor (econòmic) n’ha impulsat la substitució per altres varietats, l’Empordà l’ha conservat, igual que els seus veïns de l’altra banda del Pirineu.

ELS VINS. Definit el territori, anàrem a buscar vins que fossin representatius. I ens fixàrem, en principi, com a criteri d’homogeneitat, un cupatge en el que la Garnatxa fos la gran protagonista, i l’anyada 2005. De la Terra Alta agafàrem el Quintà, de Bàrbara Forès; l’Edetària blanc, del celler del mateix nom; i el César Martinell, de Gandesa de Vins, el Celler Cooperatiu. Del Priorat, remenant a ca l’Aguiló de Falset, finalment, i amb el criteri marcat, ens quedàrem amb un Clos de les Fites de Mas dels Frares. Però el tast hauria estat una mica massa local i el Carles Portell, un sommelier de Figueres que s’afegí a la festa, ens dugué dues garnatxes empordaneses de cellers que coneix bé: el blanc de Vinyes dels Aspres, i el Masia Carreras, del celler Martí Fabra. I encara tinguérem la sort de comptar amb un vi rossellonès, el blanc de vinyes velles del Domaine GAUBY. Ens en va donar una ampolla el Dominik Hubert de Terroir al Límit; al matí. Ens el vam trobar pel camí.

ANOTACIONS (meves). Em costa, d’entrada, bolcar una descripció analítica dels vins tastats. Potser podem arribar-hi a través del diàleg. Podem intentar reproduir aquí les nostres discussions, i podem discutir-ho també amb altres (absents). Però deixeu-me, primer, que hi aboqui el que recordo, sense recórrer a les anotacions de la lllibreta. Ens vam moure pel mapa, començant per l’Empordà, perquè el desconeixem més, perquè el teníem menys al cap… i com que ens havien arribat a darrera hora, de propina, com un ofrena, al Carles li havia estat impossible obtenir les ampolles de l’anyada 2005. En aquest sentit estaven fora del criteri i les vam situar, una mica, com a “teloners”. El blanc de Vinyes dels Aspres era un 2007 i el de Martí Fabra era un 2008 acabat d’embotellar (això va ser un handicap per a un vi que recordo enorme de quan el vam tastar a la Tertúlia de l’Ateneu de l’any passat). El mateix va passar amb el Domaine GABY que ens havia donat el Dominik. Era un 2007. De tota manera, tant el Masia Carreras (incorpora la Garnatxa Grisa i la Carinyena Blanca, a més de la Garnatxa Blanca) com el de Vinyes dels Aspres van causar(-no) a aquests enòfils del sud una gran impressió, i potser van servir, entre altres coses, per posar l’Empordà al mapa de la nostra experiència. Domaine GAUBY va impressionar per una finura complexa que era prou llarga, encara que subtil. Respecte de les nostres referències varietals era diferent però el record quedarà marcat, crec. El vi tastat del Priorat era desconegut (per nosaltres). L’expectativa era alta per la zona que representava però nul·la respecte del celler. El vi (incorpora un 15 % de Pedro Ximenes que potser el feia diferent, amb una evolució particular) es va mostrar varietal, potser menys mineral del que suposàvem però intens i amb una lluita entre els amargs (allargadors) i els dolços (confitats) que finalment li donaven un equilibri amable, per contrast. I anàrem a la Terra Alta, amb temors, fins i tot. Segurament en el nostre subconscient hi havia un desig de re-enamorar-nos-en. Vam començar pel César Martinell, un gran vi de cooperativa, assequible, varietal, digne representant del terrer, que aguanta comparatives amb els seus germans més grans. Jo n’he parlat sovint, perquè m’agrada promoure’l. A vegades és difícil arribar al gran públic amb una Garnatxa envellida en bota, i aquest vi ens hi ajuda. Seguírem amb el Quintà. Per a mi (perquè aquesta és una impressió estrictament personal) va ser la joia del tast. Després de fer arrufar el nas d’algun dels concurrents (semblava una mica reduït) va anar-se obrint, mostrant-se subtil, equilibrat, expressiu, fresc… i sobretot varietal i amb les notes dolces que identifiquen la Terra Alta. L’últim vi del tast fou l’Edetària Blanc 2005. Remarco l’anyada perquè en aquest cas ens causà una sorpresa: la diferència amb un 2008 que havíem provat el Carles i jo en una visita al celler, 5 hores abans, fou notable. Els aromes salins que en el jove de la tarda havien estat només una subtilitat, en aquest 2005 eren predominants (mantega salada!). LA IMPRESSIÓ GENERAL DESPRÉS DE 4 HORES A PASSEIG PEL MAPA DE LES GARNATXES, ÉS LA CONFIRMACIÓ PLAENT D’UNA VARIETAT QUE SENTIM PRÒXIMA I QUE MEREIX ALGUNA REVERÈNCIA.

EL GRUP. Constituït al voltant del Josep Maria Anguera, l’Ivan aporta el seu bagatge enològic, però també la seva formació francesa, i sobretot aquesta emoció elegant pel vi que en ell (tan corpulent) és enorme. El Ramon, amateur, vé de Tortosa amb l’Ivan. Pel seu tarannà és més prudent que la resta. El seu to és respectuós i té una vocació pel tast que segur que anirem coneixent. Hi hagué un convidat, el Carles Portell. Un amic de Figueres que és sommelier i des d’un extrem del país va viatjar (és un tret del seu caràcter) fins a l’altre cantó per conèixer vins, cellers i persones. El que signa evitarà l’autodefinició. I del Josep Maria, que apareix regularment en aquest web, només he de dir que promet: el seu caràcter, però sobretot la seva determinació faran que aquestes vinyes velles de Carinyena que cuida donin algun dia vins de prestigi. De fet, a quarts de dotze de la nit, patint jo pel Carles, que se n’havia d’anar cap a Figueres, i després de 3 hores de tast, amb Rocki\’n all over the world de fons, el Josep Maria tragué uns fomatges que havia anat a buscar a Rasquera a la tarda, a una formatgeria amb qui té tractes. I l’Ivan li demanà permís per tastar el vi d’una bota especial: aromàticament, aquella Carinyena ens va impactar!

DARMÓS / VINYES D’EN GABRIEL. Darmós és un poble de la Ribera d’Ebre, enfilat, camí de la Serra d’Almos, damunt de Mora. Forma part de la Denominació d’Origen Montsant i proveeix aquest territori vínic d’unes carinyenes singulars. Vinyes d’en Gabriel n’és un representant notable, i el Josep Maria Anguera treballa dia i nit per fer-nos-ho conèixer. Ara que ha construït el seu celler nou (el vell li havia quedat petit) ha impulsat aquest grup de tast que s’ha de trobar cada mes, per tastar i compartir impressions víniques, seriosament però amicalment i lúdica, oberta.

fotos Ramon Blanca