PERQUÈ EL VI SIGUI A LA TAULA CADA DIA

Avui molts catalans desitjaran els gols de Portugal. Curiosament, i malgrat tot, altres catalans voldran els d’Espanya; encara! Aquesta especulació és recurrent avui als mitjans, que es fan ressò dels efectes de la sentència de l’Estatut. I jo hi he trobat una coincidència vínica.

Fa unes quantes setmanes vaig acompanyar uns companys, arquitectes, que anaven a pronunciar una conferència a la Universitat de Girona sobre l’urbanisme de Porto. Mentre la preparaven m’havien advertit que el vi fou important en el desenvolupament històric, i arquitectònic de la ciutat portuguesa del nord. Vaig voler unir-me a aquest peregrinatge cultural per acabar d’interioritzar aquesta idea que posa el vi al centre de la història de la ciutat del Douro. La ponència va anar entrelligant la cronologia amb una determinada estructuració i urbanització del territori en la que el vi prengué, a partir d’un determinat moment, una importància cabdal. Tant, que el desenvolupament industrial és pràcticament inexistent. L’economia de Porto depengué del mercat exterior del vi des de mitjans del segle XVII i el tractat de Methuen acaba de lligar (el 1703) la relació político – econòmica entre Anglaterra i Portugal en la que el vi és protagonista. Resulta que els vins de Bordeaux havien esdevingut un bé excessivament costós, i Portugal (a la vall del Douro) esdevingué pels anglesos una excelent alternativa. El tractat de Methuen solidifica l’exportació dels vins de Porto al Regne Unit que, en contrapartida, s’assegura administrativament l’exportació a Portugal de teixits i béns de consum. Portugal esdevé en aquell convuls inici geo-polític del segle XVIII un aliat (protegit) dels anglesos.

Sense voler allargar-me massa, reproduiré la conclusió que vàrem assajar en aquella excursió a Girona. I és que potser el vi va tenir alguna cosa a veure en la consolidació de la nació portuguesa, al mateix moment que una Catalunya sense aliats exteriors va veure’s atrapada en les disputes de les potències europees per la successió de l’imperi espanyol. I mentre a Portugal es desvinculaven (definitivament) de Madrid, una Catalunya que havia optat històricament per la federació veia minvades les seves expectatives de desenvolupament en un estat que s’afirmava seguint el model jacobí d’arrrel francesa. Catalunya faria després la revolució industrial mentre que Porto seguiria enfortint el seu pes vitivinícola, i avui els seus productes són icones globals. A Catalunya el vi és i ha estat important, i la seva indústria també, però el desenvolupament de la nostra societat ha descansat en altres pilars.

La sentència de l’Estatut ens fa avui recordar un passat que ens ha anat consituint. I curiosament, la sort dels nostres homòlegs de la perifèria ibèrica els permeté deslliurar-se del centre perquè tenien un vi de gran repercussió.