PERQUÈ EL VI SIGUI A LA TAULA CADA DIA

M’acaben de passar l’enllaç d’un article del president del Cercle Català de Negocis que apareix a l’AVUI. M’ha semblat interessant i en vull fer una reflexió que, en algun sentit, enllaça amb la proposta de EL VI A PUNT, apostant per una renovada proposta del territori, moderna i desacomplexada, però expressant arrel i, en conseqüència, convenciment i confiança:

És un article positiu que proporciona una raonada justificació de superació del catalanisme. Crec que aquí hi ha una bona línia argumental. S’ha d’aprofundir en una idea motor de caire antropològic que ajudi a entendre el paper Catalunya en el context global.

Però el model ha de ser transversal i emancipador. La lectura de Gaziel que es fa a l’article és massa confortable i poc assumible per un poble que necessita imaginar el futur (de cadascun dels seus membres). S’ha de traspassar el llindar dels empresaris per arribar a tothom. Però, quina és la proposta?

Hem de ser tots empresaris (petits)?

 Crec que s’ha d’obrir un debat en aquesta direcció!!

Aquesta antropologia lligarà amb la geopolítica (la possibilista).

Fa pocs dies vaig  sentir explicar a algú el projecte de Madrid (Anna Botella l’havia expressat en els dies de la majoria absoluta del PP): una mega-polis de 20 milions d’habitants. És molt important que els experts ens expliquin els efectes d’aquestes dinàmiques, perquè la conseqüència és la proposta d’alternatives per a altres territoris que, altrament, sense projecte propi, poden veure-s’hi centrifugats i engolits, aniquilats. I això és una necessitat antropològica (cultural) transversal. L’Estat propi pot ser una eina o una conseqüència, però si es deslliga del sentiment de la seva necessitat, pot esdevenir, també, una nova frustració. Està bé que el debat sigui central. PERÒ HO HA DE SER MÉS DEL QUE “SEMBLA”. S’han de seduir tothom.

 Aquests dies, quan manifesto la meva intenció d’anar a la manifestació, el “barcelonauta” tipus se’n riu!

I penso que hem de girar aquesta truita.