Fa uns quants dies vam anar a un casament a Rasquera. El nuvi, un amic que vaig conèixer fa més de 10 anys a un cicle sobre Pi i Margall al CCCB, em va demanar que m’ocupés del vi. Després de parlar-ne amb el cunier, l’Albert Jiménez del restaurant al punt del carrer Encarnació de Gràcia, vam acordar que hi posaríem EL VI A PUNT, la Garnatxa de la Terra Alta (de la que se’n van beure 60 litres) i la Carinyena del Montsant. Curiosament, des del replà de l’ermita que serví per certificar l’enllaç matrimonial es veien la Serra de Cavalls i de Pàndols (frontera de la Terra Alta) i pràcticament, les vinyes de procedència del vi negre del casament (la vall de l’Ebre, allí es veu enfilar-se cap a la serra del Montsant, nítidament).
[la sacerdotessa, una dona, va oficiar la cerimònia en estonià, una llengua reconeguda a Europa, perquè Estònia és un Estat membre de la UE des del 1991, amb 800.000 parlants. Quin munt d'impactes]
L’Elina i el Joan Marc s’han conegut a Brusseles. Ell, després d’aquells interessos federalistes juvenils se’n va anar a exercir la seva vocació (o algunes entrades en català) d’economista compromès cultural i sociològicament a la capital (els de la seva òrbita diuen que és la real). Des d’allí irràdia la seva humanitat (primeta) arreu (de la constància que en deixa en el seu bloc, em quedo amb els seus viatges recurrents al pròxim Orient: són extremadament suggerents i emancipadors). I com és natural, s’ha empeltat d’un cert cosmopolitisme que tanmateix és modern i atent al localisme original. I en la versió catalana del casament (unes setmanes abans van anar a Estònia a fer una altra cerimònia) va voler ensenyar a la concurrència europea una part del país que brilla per la seva virginitat. Va anar a fer la festa a la Ribera d’Ebre, al camp, i ens va fer seure a unes taules de campanya que va organitzar sota unes oliveres velles que connecten amb una de les imatges que els del nord identifiquen amb el Mediterrani. També va voler (així ho va explicar) ensenyar una manera d’entendre el món que fins per nosaltes s’està escolant per l’aigüera, però que per als seus amics europeus esdevé una imatge exclusivament literària: la senzillesa del camp, el contacte amb la natura, i un ritme lent i connectat amb la meteorologia, tan amable a casa nostra!
[El Hamed és un amic del Joan Marc, d'origen palestí, que fa anys que regenta el KABARA al carrer de la Junta del Comerç de Barcelona]
Vam asseure’ns a la taula a quarts de cinc i ens en vam aixecar a les deu – quarts d’onze. El càtering d’al punt va consistir en un entreteniment continu. La conversa i la seducció (s’ha d’atribuir al marc) va portar-nos fins al vespre. Quan el cel va ser negre ens vam aixecar, per anar a ballar, en una era improvisada. I com acostuma a passar en aquestes ocasions, cadascú va allargar la festa fins on va poder.
One Comment
Gracies pel post Oriol. Nomes corregir que Estonia es membre de la UE des del 2004 (el 1991 es l’any de la seva independencia de la Unio Sovietica) i que l’estonia es parlat per 1,2 milions de persones, uns 800.000 dels quals son estons i la resta son majoritariament rusos arrivats a l’epoca de Stalin que l’han apres doncs -al contrari de Catalunya- es necessari per a viure a Estonia.
Per mes info, vaig escriure un post sobre la meva visita a Estonia:
Una estona fent l’estonia a Estonia.