foto Jonathan Caballero: vinya pre-podada a Parés Baltà. Desembre 09
Dimarts ens va tocar xerrar de vi en una exposició fotogràfica. El Jonathan Caballero és un aficionat a la fotografia, i a través del Marc Farrés, de TAQUI Distribucions, va contactar-nos perquè partissipéssim a la innauguració del seu treball d’aproximació al món del vi.
La fotografia (crec que ho vaig enganxar així) és un ull emocionat que, aproximant-se al vi, de fet, captura les imatges d’un món que, en sí mateix és una capsa tancada, carregada de sorpreses, plena de petits móns, plena de vides. El vi és un producte de la cultura, de la gestió d’una antiga transformació química que a cada lloc arrela i es desenvolupa segons les vixissituts i la història.
EL VI A PUNT va ser el canal de comunicació per explicar aquesta idea d’emoció per un producte, lligat al territori; a allò que la fotografia retrata.
“el Montsant és un poble, oi?” demanava una de les persones que assistiren a l’exposició fotogràfica. El Montsant és una Denominació d’Origen. Hi ha alguns pobles que se’n diuen, del Montsant (Cornudella, La Morera…), de la serralada del Montsant. Però hi ha una certa confusió, tot i que és lleugera: aclarit el dubte constatem que estem situats, que sí, que el Montsant ens el coneixem, que ens l’hem fet nostre, que la projecció internacional que ha assolit ha arribat a cada racó de Catalunya, també. Hi ha coses que van bé.
Vam xerrar més de dues hores. Hi havia francesos, croates, anglesos, i catalans! Això era a La Garriga, dimarts al vespre, al TRICATÉ CAFÈ, al número 9 de la plaça de l’Església.
11 Comments
Hola Oriol,
Muchas gracias por tu xerrada del vi y “denominación de origen” del otro día. La cultura de vino existe desde hace miles de años y lo cierto es, que ahora parece que lo hayamos descubierto por primera vez.
Por cierto, soy tan buena persona, que no os cobro nada de la foto por copyright…
Nada, si algún día necesitas ayuda sobre hacer vacaciones en Croacia, te puedo dar consejos. Otro cosa es, si lo vas a utilizar…
Bueno, espero que este año haya una buena cosecha!
Me dispido con un dicho popular del vino: “Nada puede ser más frecuente que un vaso de vino ocasional”.
Claudia Ivanovic
“La Croata” http://croatia.hr/
Gracias por tus comentarios, Claudia.
Yo también siento la necesidad de recuperar el valor cultural del vino que en los últimos tiempos devino (quizá) demasiado esnob -perdiéndonos con ello una gran posibilidad de “gozar”. Y precisamente por esta aportación tuya me acabo de pasar un buen rato buzeando en la red, intentando pescar en la dialéctica del hedonismo. He encontrado a Michel Ofray, y creo que pasaré algunos ratos “con él”.
Gracias de nuevo y estás invitada.
Hola Oriol!
Sóc la Sara, la dona del Jon, el fotograf-artista aficionat al vi.
Volia agrair-te les teves paraules i generoses explicacions sobre el món del vi. El món que ha inspirat a fer fantàstiques fotografies i el món que ens ha fet conèixer el “bag in box”. Senzillament va ser una tarda fantàstica i que esperem que aquest motiu que ens va unir ens aporti més bons moments.
Com a aficionada “novata” al món del vi, només dir-te que cada cop que en Jon i jo compartim plegats un bon vi, sols o amb amics, s’ens obre un món nou, converses plenes de sentits i emocions.
El vi ens apropa, el vi ens omple i emociona. D’ alguna manera recollim la passió del treball que hi ha darrera de cada collita.
Sort en el teu camí.
Sara
Hola Oriol.
Primer de tot donar-te les gràcies per la teva xerrada: vas ser un afegit de qualitat per la meva exposició. Transmeteixes cultura i passió per aquest món, el món del vi. A més a més, el teu producte és genial.
Segon, fer-te una pregunta: a la xerrada vas comentar que el vi blanc pot tenir tres tons de color amb els que el podem catalogar. Parlaves d’un daurat, un verdós i un altre que se’m va escapar. Podries tornar a dir-me els tres tons i explicar-me cada un a què fa referència?
Gràcies
El vi, Sara, és el producte d’una cultura extesa en el temps i en l’espai. Darrere de cada ampolla hi ha un munt d’història, i a cada lloc s’expressa d’una manera particular. Fa relativament pocs anys que ens n’hem adonat (potser aquí), i la seva heterogenitat ens emociona; pot fins embriagar-nos. I com que ens coneixíem poc, hi va haver una didàctica que ens va servir de fil conductor (les varietats, les denominacions d’origen, la idiosincràcia i el caràcter de cadascun dels productes…) i per cert, Jon: els blancs aporten un catàleg molt atractiu. Els més transparents i verdosos acostumen a ser frescos, joves i àcids; els grocs ens indiquen envelliment, i depenent de la seva noblesa seran més o menys durats.
Gràcies a tots i a disposar!
Bon dia Oriol,
Només donar-te les gràcies per la lliçó magistral sobre el vi, la cultura i la història de la nostra terra i per la manera com ho vius i ho expresses als altres: amb passió i il·lusió.
Hola Oriol,
Gracias por la invitación!
A parte de trabajar también estudio “Naturopatía”,y el vino siempre es un buen remedio para el alma y para el cuerpo.
En el campo de las terapias alternativas, he encontrado una palabra mágica: “VINOTERAPIA”. Lo probaré.
Oriol : jo no sóc afeccionat al vi, sóc “cervesero”, però si que t’agraéixo el master sobre el vi i tot el mon que l’envolta que ens vas fer , un plaer sentir-te, es nota que ho vius moooooooolt intensament aquest mon del vi .
Gràcies a tots una vegada més per expressar aquí el vostre afecte. Segurament és cert que manifesto el meu apassionament. És el fruit “d’estimar el país” probablement (en una expressió que té tanta actualitat! En tot cas, crec que estimar l’entorn és una condició per la felicitat. I a través del vi, ja ho varem comentar, arribes a conèixer la gent, que pateix i s’emociona; i això és adcictiu per a qualsevol. Això et pot passar també, Esteve, amb els productors de cerveses artesanes, que darrerament han proliferat. A la Clàudia li confirmo la invitació per venir a trastejar per entre els ceps (que és una “teràpia” en sí). I a l’Elisabet, i atots, recordar-vos que em teniu a la vostra disposició per acompanyar-vos en un viatge vínic, quan vulgueu!
Nomes dir que vem passar una molt bona estona degustant aquest bon producte,i escoltant les teves experencies sobre el vi,que es nota que t’apassiona.Va ser un bon aliat per l’expossició d’en Jon.
Gracies y ens veiem un altre dia
Oriol, si algún día quieres dar a conocer tu “criatura” al exterior de Catalunya para que más gente pueda experimentar “el placer de Montsant”, tengo un contacto en Austria. Mi mejor amiga Dagmar Gross es Sommelier, pero ahora también tiene una empresa de Marketing de vinos, quesos, etc (www.geschmack-sache.at) Yo estudie Turismo y Hostelería en Alemania, y trabajaba en diferentes hoteles + restaurantes en Alemania. Dagmar y jo trabajábamos juntas en 1995 en un restaurante llamdo Tappe´s Restaurant tipo “Gourmet” en un famosa Isla en Alemania. Se llama “Sylt” (muy bonita). Nos fuimos juntas de viaje un mes a Italia y Francia, explorando el culto gastronómico.
De hecho, nos une siempre un buen vino.
“El alma es aquello por lo que vivimos, sentimos y pensamos”