PERQUÈ EL VI SIGUI A LA TAULA CADA DIA

La setmana passada, junt amb una vintena de cellers, varem participar a l’ESPAI DEL VI que es va organitzar a Valls, en el marc de la Firagost. La plaça de l’Oli es va veure envaïda d’un públic que el món del vi ha construït i que acudeix a les cites que es programen (fent quilòmetres en alguns casos).

El model d’aquesta fira és pretesament modest: intenta facilitar l’aproximació dels vins i les personalitats del vi de la regió al seu públic natural (de proximitat), per expressar territori (vins i varietats, particularitats geo-climàtiques, i sempre fent esment en el caràcter i el taranà de la gent que hi ha al darrere, impulsant projectes que expressen el pols del territori). És una proposta que encapçala l’Anna Casabona, de la Vinoteca El Rebost i que, des de fa molts anys actua com a dinamitzadora del sector.

Valls és un enclavament amb una llarguíssima tradició d’influència en el seu entorn. El seu pes industrial històric varen donar-li una dimensió de capitalitat que ha exercit per a una proximitat àmplia. Així, tota la part alta del Camp de Tarragona, molt vinícola, però també la Conca de Barberà que, si bé gaudeix de la “protecció” d’una denominació d’origen pròpia interactua amb la capital de l’Alt Camp amb total normalitat, i tots els municipis de les rodalies del Gaià exerceixen un veinatge que Valls aglutina històricament (amb els seus mercats, amb el ferro-carril, i amb els serveis administratius i de proximitat).

La premsa convencional ha recollit les notícies de la Firagost sense aturar-se gaire en aquesta iniciativa que ha aparegut enguany, com a novetat renovadora. És el que passa quan s’inverteix poc en la difusió als mitjans, però la impressió que me’n vaig endur va ser molt positiva. Varem oferir el vi amb una convinació lúdico-tècnica prou envejable. El model de tast (imposat arreu) amb una copa professional (RIEDEL) que inclou un paquet de consumissions atreu un públic connaisseur que sap on va i que aprofita aquestes ocasions per fer “descobriments” difícils de localitzar en els circuits comercials. I tots junts, aquests “descobriments” permeten establir una imatge dels vins d’una regió, més o menys àmplia.

Sóc dels que crec en aquest model de presentació dels vins, sense grans aparells, potser de petit format, però en el que els vins, els cellers i les persones es troben en un tête.a.tête adequat; i crec que són aquestes, les fires que volen expressar territori (cadascú el seu), les que aniran consolidant un interès. I el territori s’expressa pel clima, per la geologia, per l’arrelament varietal, però també per l’estil de les persones que el configuren. Certament, el Joan Asens era, a la vegada, el personatge més estrany (tot i tenir un currículum enològic lligat a la comarca de l’Alt Camp) i el més conegut. fa un vi al Montsant, l’Orto, i la seva fira de referència és la de Falset, òbviament. I tot i representar una certa incoherència territorial potser podria considerar-se la possibilitat de convidar algun celler de referència de les regions de veïnatge…

El Camí de la Font va fer-hi, segurament, la seva presentació “oficial”. I hi va haver ocasió per contrastar-ne les virtuts amb afeccionats i professionals que rodaven per allí.