l’Espineta amb Cargolins és un exemple de la capacitat que té la festa major de Tarragona, SANTA TECLA, d’integrar i fer-se participativa, i alhora de reivindicar les seves arrels culturals i assumir-les, tant des del seu vessant més tradicional, com en les versions de sofisticació de l’hostaleria de gamma alta.
Tarragona ha tancat les seves festes de Santa Tecla posant un parèntesi al context econòmic general. La festa tarragonina té un corpus tradicional important i l’espai públic s’impregna d’un ambient de participació molt notable, viscut pels autòctons, però que acull als visitants i els inclou.
I l’Espineta amb Cargolins és aquest plat robust i senzill, de base econòmica, que imprimeix caràcter i que parla d’una ciutat plena de vida i de personalitat. El bar Cortijo, del número 27 del carrer Rebolledo, tocant a la via del tren, darrere el carrer Reial i a tocar de la Plaça dels Carros, n’oferia el dissabte 17 de setembre per esmorzar: el resultat fou un carrer tancat al trànsit i colonitzat per un ambient de festa, al voltant de l’espineta. Un plat, un espai, i una manera de fer festa. Tot autòcton i popular.
I sense renunciar al carrer, la Festa Major agafa el plat i l’actualitza (si cal), a través de l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA), que n’oferí, per tercer any consecutiu, un catàleg de tapes elaborades pels prop de 25 establiments adherits. Un plat que és un signe d’identitat, i que va unit a una festa de gran arrelament popular. Elements de perdurabilitat, elements de cultura. Com el vi.