La taula és un element cultural de forta càrrega semàntica. La majoria de les nostres activitats socials tenen una taula com a centre d’operacions; i especialment en el cas de les reunions familiars, que són gastronòmiques quotidianament.
Les marques del vi tenen un lloc fet en el nostre catàleg d’imatges particular i col·lectiu. A través de les diverses tipografies ens anem construint un mapa del paladar i dels territoris que coneixem i que apreciem.
Els embalatges del vi són un material que, “reciclat” i en un mosaic fabulós, ens serveixen per marcar la taula, aquest territori de mediació i d’intercanvi d’impressions que anem compartint.
Més que un element decoratiu (és un dels valors continguts), la marca produeix un vincle del moble amb un determinat territori: eus aquí una de les funcions del vi, la de parlar-nos de la procedència.
Aquesta peça és obra d’un taller d’ebenisteria i restauració de Barcelona que treballa en processos constructius singulars, partint de la fusta com un material viu, que té la capacitat d’expressar-se i d’oferir-nos un diàleg, entre l’objecte i nosaltres, entre el present i el passat… és un moble per viure, per compartir-hi emocions, de tot tipus però de vi, i ha estat fet per unes mans que se l’han imaginat així, i que han escollit la fusta estructural en funció d’aquesta finalitat: un melis de recuperació d’elements constructius del segle XIX.