Encant. m. Aspecte d’una cosa que atrau, que ens agrada i ens causa plaer. Les coses que ens apareixen per atzar, amb un efecte encantador, com una coincidència feliç.
El vi ens atrau i ens ENCANTA, perquè és viu i mutant, i perquè és el dipositari d’un munt de registres dels nostres PAISATGES. APROPAR-s’hi és una actitud lligada a la SENSUALITAT i al PLAER, que és organolèptic i cultural, en tant que sedimentació.
La circumstància de la TROBALLA és la conseqüència FELIÇ d’una disposició oberta als sentits, a la MEMÒRIA sensorial; i a l’AMISTAT, la relació que s’estableix amb els productors que ens ofereixen les seves emocions en forma de vi, i la que s’estableix entre aquells que el COMPARTEIXEN.
2 Comments
Picasso deia: “jo no busco, jo trobo”.Segur que algú ho va dir abans i algú ho diu ara. No importa. Trobem, inventem, trobem-nos i inventem-nos (és la mateixa arrel etimològica: “in venio”, que vinguin les coses i les sensacions a nosaltres).
Oriol, gràcies per compartir vi i reflexions.
merci per recordar aquest vincle amb el geni (una mica) d’Horta de Sant Joan. Buscar i trobar a vegades és un joc de paraules que permeten un debat interessant sobre el conscient i el soterrat. Els ENCANTS I TROBALLES són vins amb els quals anem ensopegant i que ens agrada compartir amb els amics.