Diumenge, després de missa, durant la benedicció dels animals, l’alcalde, pagés dels de més terra del poble, pregunta per unes operacions a la parada del Camí de la Font. Com que la poda s’ha pogut efectuar ràpidament i sense contra-temps, ni meteorològics ni logístics, ha arribat el temps d’una reparació que sempre s’anava post-posant. La vinya va ser plantada l’any 1.949 i a poc a poc s’hi havien anat acumulant unes quantes baixes; més de les que semblaria a primer cop d’ull. Els moviments de terra a aquesta finca havien posat en alerta tothom: és coneguda i avinent, molt a prop del poble i de la carretera, està molt a la vista, i per si faltés informació, els caçadors, que s’hi passegen constantment, acaben de tancar el cercle local, petit, tancat, controlat.
- hi he fet fer forats per netejar, de les arrels dels morts, que podrien impedir el desenvolupament dels que hi posarem
- és clar. Si vols fer aquell vi…
I és que la pràctica habitual és tota una altra. El baix rendiment econòmic del raïm desaconsella les operacions de detall; i les vinyes com més joves millor. Si el preu és baix, almenys es compensa amb una producció abundant.
Fer forats a la vinya és costós i poc comprensible sense una visió del valor de la conservació de la vegetació activa, que amb una immensa estructura reticular aporta un equilibri i una complexitat difícilment igualable. La repoblació de les baixes s’inspira en una visió de la finca com una continuïtat ininterrompuda: potser d’aquí a 30 o 40 anys els ceps que ara s’incorporaran podran començar a assumir el repte de representar-la, tal com ara ho fan els actuals…